Onades feministes i el "Girl Power"
La majoria de teòrics parla de tres onades feministes, tot i així, els podem dividir en dos grups segons l'època en què les situes. Parlem, doncs, per una banda, de feminisme il·lustrat, liberal sufragista i contemporani; i per l'altra, de primera, segona i tercera onada de teoria feminista.
EL FEMINISME IL·LUSTRAT, LIBERAL SUFRAGISTA I CONTEMPORANI
El feminisme il·lustrat
Aquell que sorgeix amb la il·lustració i la Revolució Francesa i acaba cap a mitjans del segle XIX. Trobem que en una època en què es reivindicava la igualtat i la llibertat, les dones van aprofitar la nova ideologia per tal d’exigir la igualtat en la intel·ligència i en l’educació.
OLIMPIA DE GOUGES: Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana
“Els drets naturals de la dona estan limitats per la tirania de l’home, situació que ha de ser reformada segons les lleis de la naturalesa i la raó.”
MARY WOLLSTONECRAFT: Vindicació dels drets de la dona
"L'objectiu de l'educació és aconseguir un caràcter com a ésser humà, independentment del sexe al qual pertanys."
FLORA TRISTÁN: La Unió Obrera
“La dona és la proletària del proletariat [...] fins i tot l’home més oprimit de tots vol oprimir a un altre ser: la seva dona.”
El feminisme liberal sufragista
Entre mitjans del XIX fins a la dècada dels 50 del segle següent. Va reivindicar principalment el dret al vot de les dones i com a obra més destacada tenim The subjection of Women, escrit per John Stuart Mill i Harriet Taylor Mill, que va establir les bases del moviment sufragista.
LA MISOGÍNIA ROMÀNTICA
La filosofia va agafar el relleu de l’Església a l’hora de demostrar la inferioritat de la dona i filòsofs com Hegel, Schopenhauer i Nietzsche van liderar aquesta nova filosofia.
HEGEL: la funció de la dona és la família i la de l'homes ho és l'Estat.
SCHOPENHAUER: la dona encarna la natura i l'home encarna l'esperit.
NIETZSCHE: la dona com a un joc.
“L’home estima dues coses: el perill I el joc. És per això que estima a la dona, el més perillós de tots els jocs.”
LA DECLARACIÓ DE SÉNECA FALLS
Entre 100 i 300 homes i dones liderats per Cady Stanton i Lucrecia Mott van reunir-se a Séneca Falls, Nova York, i, prenent com a base la declaració d’independència nord-americana, van reclamar la independència de la dona dels seus pares i marits i el dret al treball, al qual li van donar més importància que al dret al vot.
EL SUFRAGISME
A Anglaterra i als Estats Units va sorgir el sufragisme, que reivindicava el dret al vot de la dona.
Les sufragistes angleses van aconseguir tenir a Stuart Mill com a suport, qui va presentar al Parlament la primera petició a favor del vot femení. Però no va ser fins a l’any 1928 que les dones no van aconseguir aquest dret, després de demostrar que elles també podien tirar endavant un país a l'encarregar-se dels llocs de treball dels homes durant la Segona Guerra Mundial.
El feminisme contemporani
S’inicia amb les revolucions dels anys 60 fins als anys 80. Les feministes d’aquesta onada van lluitar contra la dona com a estereotip sexual en els mitjans de comunicació, l’art i la publicitat, ja que durant la dècada dels 50 s’havia definit un tipus de feminitat del qual s’havia fet molta propaganda i que, segons les feministes, no era adequat.
Per altra banda, també van lluitar per l’abolició del patriarcat, ja que la societat seguia essent dictada per les desigualtats i una estructura que afavoria als homes. I amb la consigna “allò personal és polític” van reivindicar un canvi de valors i que la justícia s’encarregués d’aspectes considerats privats com la violència de gènere o l’avortament.
LES TRES ONADES DE TEORIA FEMINISTA
La primera onada de teoria feminista
Es tracta del moviment feminista del segle XIX i principis del segle XX, així com també de les seves reflexions teòriques. La primera onada de teoria feminista va sorgir als països anglosaxons i va reivindicar diferents drets de la dona en l’àmbit polític, lligant-se així al moviment sufragista, i en l’àmbit de la reproducció. En aquest segon, es va demanar el dret de la dona a decidir si volia o no tenir fills i quan.
Per altra banda, també va prendre molt protagonisme la igualtat de gèneres per tal d’acabar amb la misogínia, i el suport a teories del liberalisme.
La segona onada de teoria feminista
És aquella que es va iniciar als Estats Units i va tenir lloc a mitjans del segle XX.
Durant aquesta segona onada, es va analitzar el paper de la dona en una societat que l’oprimia i la considerava inferior a l’home, una societat on les desigualtats ja no es centraven tant en la vida política com en la vida quotidiana.
Per tant, parlem d’una onada més passiva que reivindicativa, la qual tenia com a objecte principal d’estudi el masclisme i com algunes dones, degut a la seva educació, promovien aquest tipus de sexisme amb el seu desig de formar una família i la seva acceptació del paper que se’ls hi atribuïa com a dones.
La tercera onada de teoria feminista
És aquella que es va iniciar als Estats Units i va tenir lloc a mitjans del segle XX.
Durant aquesta segona onada, es va analitzar el paper de la dona en una societat que l’oprimia i la considerava inferior a l’home, una societat on les desigualtats ja no es centraven tant en la vida política com en la vida quotidiana.
Per tant, parlem d’una onada més passiva que reivindicativa, la qual tenia com a objecte principal d’estudi el masclisme i com algunes dones, degut a la seva educació, promovien aquest tipus de sexisme amb el seu desig de formar una família i la seva acceptació del paper que se’ls hi atribuïa com a dones.
EL "GIRL POWER"
Parlem del “Girl Power” com a un fenomen cultural sorgit a la dècada dels 90 als Estats Units i que reivindicava la independència de les dones i la seguretat en elles mateixes, trencant així el mite que deia que darrere d’un gran home hi havia una gran dona, ja que les dones podien ser grans i brillar per si soles.
Es tracta d’un moviment sorgit en l’àmbit musical després que diferents grups vagin llançar àlbums i cançons titulats “Girl Power”. Però no va ser fins a mitjans de 1990 que aquest concepte es va tornar “mainstream” gràcies al grup “Spice Girls”, les quals van ser considerades el seu màxim representant. Es tractava de cinc noies de cultures i ètnies diferents que vestien faldilles curtes i samarretes escotades, i que promovien que les noies podien ser independents i vestir de manera “sexy” sense que això suposés que volien l’atenció dels homes, sinó simplement perquè era el seu estil, allò que els hi agradava vestir.
Per altra banda, i relacionat també les “Spice Girls”, podem parlar del “Girl Power” com a una tendència i una estratègia de màrqueting, o sigui, una eina utilitzada per moltes empreses amb l’objectiu d’arribar a les noies joves que havien crescut en una societat on el feminisme com a corrent emancipador era acceptat, com a mínim, en l’àmbit ideològic.