Parlem del masclisme com a un tipus de sexisme, aquell en què l'home adopta una actitud de superioritat sobre la dona, com bé diu la definició. Els masclistes rebutgen el dret a votar de la dona, així com el seu dret a treballar o  practicar activitats esportives, o sigui, a portar a terme tots aquells papers que s'han atribuït als homes. Alguns, cal dir que els més extrems, creuen, fins i tot, que ells tenen el dret a tenir aventures fora del matrimoni però que si les dones en tenen, han de ser castigades.

​

Molts pensareu: "Però deixant de banda els països subdesenvolupats i els que tenen religions estrictes, no podem dir que el masclisme ha desaparegut?" Aquesta sembla la conclusió més coherent després de llegir la definició, ja que les dones poden votar, treballar i practicar activitats esportives. Tot i així, no podem dir que el masclisme hagi desaparegut, i és que es troba camuflat dins la societat adoptant una nova forma que anomenem micromasclisme.

Segons el Luis Bonino, psicoterapeuta i metge psiquiatre i creador d'aquest concepte, el micromasclisme és el masclisme normalitzat dins la societat, o sigui, una sèrie de pràctiques, comentaris o actituds masclistes que han sigut interioritzades i que passen desapercebudes en la vida quotidiana.

​

Luis deifneix el concepte en el seu article Micromachismos: la violencia invisible en la pareja de la següent manera: 

“Como expresé anteriormente, los mM son prácticas de dominación y violencia masculina en la vida cotidiana, del orden de lo "micro", al decir de Foucault, de lo capilar, lo casi imperceptible, lo que está en los limites de la evidencia. El prefijo "micro" del neologismo con el que nombro a estas prácticas alude a esto.”

​

Parlem de tres tipus de micromasclimes: els coercitius, els encoberts o els de crisi:

​

MICROMASCLISMES COERCITIUS: Són aquells en què l’home usa la força moral, psíquica, econòmica o de la mateixa personalitat per intentar anular la dona.

​

MICROMASCLISMES ENCOBERTS: Són aquells en què l’home, de manera subtil i que passa inadvertida, aconsegueix que la dona no faci allò que vol, sinó allò que ell decideix.

​

MICROMASCLISMES DE CRISI: Són aquells que usa l’home en aquells moments en què perilla la seva situació de poder respecte de la dona.

​

Per tant, trobem un caràcter masclista en pràctiques tan normals com en foradar les orelles a les nenes, vestir als fills de blau i a les filles de rosa, regalar nines o cotxes depenent del sexe...